Moviment Swadeshi

El moviment Swadeshi, part del moviment d'independència de l'Índia i el nacionalisme indi que estava en desenvolupament, fou una estratègia econòmica que tenia els objectius d'expulsar l'Imperi Britànic del poder i millorar les condicions econòmiques de l'Índia, tot seguint els principis de swadeshi. Aquestes estratègies van tenir cert èxit, i incloïen boicotejar els productes britànics i fomentar els productes domèstics i els processos de producció locals. L. M. Bhole Identifica cinc fases del moviment Swadeshi:^[1]

• 1850 a 1904: desenvolupat per dirigents com Dadabhai Naoroji, Gokhale, Ranade, Tilak, G. V. Joshi I Bhaswat K. Nigoni. També es coneix com a Primer Moviment Swadeshi.
• 1905 a 1917: va començar el 1905, a causa de la divisió de Bengala ordenada per Lord Curzon
• 1918 a 1947: pensament Swadeshi dissenyat per Gandhi, acompanyat per l'augment d'empresaris indis
• 1948 a 1991: obstaculitzar el comerç internacional i interestatal. L'Índia va esdevenir un exponent de tecnologia obsoleta durant el període d'excessiva regulació legal que va patir.
• 1991 en endavant: privatització, liberalització i globalització. Capital estranger, tecnologia estrangera, i molts béns estrangers no són exclosos i la doctrina del creixement basat en l'exportació va resultar en l'industrialisme modern.

El moviment Swadeshi va començar amb la divisió de Bengala pel Virrei de l'Índia Lord Curzon en 1905 i continuà fins a 1911. Fou el moviment pre-Gandhi amb més èxit. Els seus líders eren Aurobindo Ghosh, Lokmanya Bal Gangadhar Tilak, Bipin Chandra Pal i Lala Lajpat Rai, V. O. Chidambaram Pillai i Babu Genu. Swadeshi, com a estratègia, era un punt clau de Mahatma Gandhi, que el va descriure com l'ànima de Swaraj (autogovern). El moviment fou més fort a Bengala, i també es coneixia com a moviment Vandemataram.